diumenge, 26 d’abril del 2009
PREGUNTA SINTESI
Judit: Jo crec que no. Perquè per a que s’escoltessin les veus dels actors tenien que parlar a prop d’uns micròfons , que com eren molt grans tenien que estar amagats en llocs determinats i a mes els micròfons no tenien molt abast i però molt poc que s’allunyessin del micròfon les veus no s’escoltaven. Desprès tindrien que posar el so coordinat amb les imatges i això no es fàcil, el so era de poca qualitat i s’escoltava molt malament.
CADENES LOCALS A RUBÍ.
- Busca quines cadenes de televisió locals hi ha a Rubí. Contacta amb ells i demana que et deixin fer una visita a les instal•lacions.
La única cadena de televisió a Rubí és: Canal Rubí. Situada a la plaça Pere Aguilera, 1. L'activitat de la cadena va començar a l'any 2001. Les tarifes són económiques. Les 24 hores está en funcionament i 5 hores en directe, aquesta cadena de televisió solament la poden captar Rubí i els pobles que l'envolten. Aquesta cadena informa de les novetats que están passant a Rubí.
La única cadena de televisió a Rubí és: Canal Rubí. Situada a la plaça Pere Aguilera, 1. L'activitat de la cadena va començar a l'any 2001. Les tarifes són económiques. Les 24 hores está en funcionament i 5 hores en directe, aquesta cadena de televisió solament la poden captar Rubí i els pobles que l'envolten. Aquesta cadena informa de les novetats que están passant a Rubí.
dilluns, 13 d’abril del 2009
Eix cronológic de la televisió
1884 — El estudiante alemán Paul Nipkow diseña y patenta el que es considerado como primer aparato de televisión de la historia: el disco de Nipkow
1897 — Karl Ferdinand Braun construye el primer tubo catódico.
1900 — Perskyi acuña la palabra “televisión” en la Exposición Universal de París.
1911 — Rosing y Zworykin crean un sistema de televisión, con imágenes muy crudas y sin movimiento.
1927 — Philo Farnsworth realiza en San Francisco la primera demostración pública de su disector de imagen, un sistema similar al iconoscopio.
1927 — John Logie Baird transmite una señal 438 millas a través de una línea de teléfono entre Londres y Glasgow.
1928 — Baird Television Development Company consigue la primera señal de televisión transatlántica entre Londres y Nueva York.
1929 — BBC transmite imágenes de 30 líneas formadas mecánicamente.
1932 — Vendidos en Inglaterra 10.000 receptores de televisión con disco Nipkow de 30 líneas.
1937 — Marconi-EMI comercializan un sistema de 405 líneas totalmente eléctrico.
1956 — La casa norteamericana AMPEX diseña el primer magnetoscopio, el cuadruplex.
1985 — Sony desarrolla el sistema de grabación betacam. Ampex desarrolla el ADO Ampex Digital Óptica el primer efectos digitales.
1980 /1982 — Desarrollo de conversores de normas y de croma-keys digitales.
1985 — Primer magnetoscopio digital en formato D1 realizado por Ampex y Sony. Se desarrollan los efectos digitales (DVE).
1995 — Se aprueban las normativas para las emisiones digitales, por satélite la DVB-S, por cable la DVB-C basadas en la compresión MPEG-2.
1997 — Nacen las plataformas digitales por satélite. Se aprueba la norma DVB-T para la televisión digital terrestre. En EEUU se aprueba la ATSC (Advanced Television System Committee) para la transmisión de televisión digital terrestre.
1897 — Karl Ferdinand Braun construye el primer tubo catódico.
1900 — Perskyi acuña la palabra “televisión” en la Exposición Universal de París.
1911 — Rosing y Zworykin crean un sistema de televisión, con imágenes muy crudas y sin movimiento.
1927 — Philo Farnsworth realiza en San Francisco la primera demostración pública de su disector de imagen, un sistema similar al iconoscopio.
1927 — John Logie Baird transmite una señal 438 millas a través de una línea de teléfono entre Londres y Glasgow.
1928 — Baird Television Development Company consigue la primera señal de televisión transatlántica entre Londres y Nueva York.
1929 — BBC transmite imágenes de 30 líneas formadas mecánicamente.
1932 — Vendidos en Inglaterra 10.000 receptores de televisión con disco Nipkow de 30 líneas.
1937 — Marconi-EMI comercializan un sistema de 405 líneas totalmente eléctrico.
1956 — La casa norteamericana AMPEX diseña el primer magnetoscopio, el cuadruplex.
1985 — Sony desarrolla el sistema de grabación betacam. Ampex desarrolla el ADO Ampex Digital Óptica el primer efectos digitales.
1980 /1982 — Desarrollo de conversores de normas y de croma-keys digitales.
1985 — Primer magnetoscopio digital en formato D1 realizado por Ampex y Sony. Se desarrollan los efectos digitales (DVE).
1995 — Se aprueban las normativas para las emisiones digitales, por satélite la DVB-S, por cable la DVB-C basadas en la compresión MPEG-2.
1997 — Nacen las plataformas digitales por satélite. Se aprueba la norma DVB-T para la televisión digital terrestre. En EEUU se aprueba la ATSC (Advanced Television System Committee) para la transmisión de televisión digital terrestre.
dissabte, 4 d’abril del 2009
Definició
DEFINICIÓ DEL SEGÜENTS CONCEPTES:
CAMERA DE VÍDEO: La càmera de vídeo és un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals elèctriques, en la majoria dels casos a senyal de vídeo, també coneguda com a senyal de televisió. En altres paraules, una càmera de vídeo és un transductor òptic.
RECEPTOR DE TELEVISIÓ: Accepta el senyal provinent del sistema de transmissió i la transforma de tal manera que pugui ser manipulada pel dispositiu de destí. Per exemple,un mòdem captaria el senyal analògic de la xarxa o línia de transmissió i la convertiria en una cadena de bits.
EL SO A LA TELEVISIÓ: El so en televisió era en els seus inicis monoaural (d'un sol canal) havent de diferenciar cada so pel seu volum, to i qualitat o timbre. Això incrementava l'efecte de reverberació i feia que l'oïda exigís un rang de freqüències més ampli que els sistemes estèreo (canal dret i canal esquerre diferenciats).
LA TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE: Televisió Digital Terrestre o TDT és l'aplicació de les noves tecnologies del mitjà digital a la transmissió de continguts a través d'una antena convencional (aèria).
CAMERA DE VÍDEO: La càmera de vídeo és un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals elèctriques, en la majoria dels casos a senyal de vídeo, també coneguda com a senyal de televisió. En altres paraules, una càmera de vídeo és un transductor òptic.
RECEPTOR DE TELEVISIÓ: Accepta el senyal provinent del sistema de transmissió i la transforma de tal manera que pugui ser manipulada pel dispositiu de destí. Per exemple,un mòdem captaria el senyal analògic de la xarxa o línia de transmissió i la convertiria en una cadena de bits.
EL SO A LA TELEVISIÓ: El so en televisió era en els seus inicis monoaural (d'un sol canal) havent de diferenciar cada so pel seu volum, to i qualitat o timbre. Això incrementava l'efecte de reverberació i feia que l'oïda exigís un rang de freqüències més ampli que els sistemes estèreo (canal dret i canal esquerre diferenciats).
LA TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE: Televisió Digital Terrestre o TDT és l'aplicació de les noves tecnologies del mitjà digital a la transmissió de continguts a través d'una antena convencional (aèria).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
