dilluns, 18 de maig del 2009
Pregunta sintesi (Cristina)
No crec que sigues massa fàcil transformar les pel•lícules sordes en sonores sobretot si la actriu no sap parlar ni cantar. Penso que mes difícil ho va tenir la que doblegava la veu ja que es tenia que fixar moltísim en cada moviment que feia la actriu,quan parlava o cada expressió que feia la actriu amb la boca. Desprès un altre problema es tenir cura del bon so, per que si no tens cura al espectador no li agradarà la pel•lícula,amb el so distorsionat amb la beu desprès del moviment. Jo si anés al cinema a veure una pel•lícula no m’agradaria veure-la amb so distorsionat.
diumenge, 26 d’abril del 2009
PREGUNTA SINTESI
Judit: Jo crec que no. Perquè per a que s’escoltessin les veus dels actors tenien que parlar a prop d’uns micròfons , que com eren molt grans tenien que estar amagats en llocs determinats i a mes els micròfons no tenien molt abast i però molt poc que s’allunyessin del micròfon les veus no s’escoltaven. Desprès tindrien que posar el so coordinat amb les imatges i això no es fàcil, el so era de poca qualitat i s’escoltava molt malament.
CADENES LOCALS A RUBÍ.
- Busca quines cadenes de televisió locals hi ha a Rubí. Contacta amb ells i demana que et deixin fer una visita a les instal•lacions.
La única cadena de televisió a Rubí és: Canal Rubí. Situada a la plaça Pere Aguilera, 1. L'activitat de la cadena va començar a l'any 2001. Les tarifes són económiques. Les 24 hores está en funcionament i 5 hores en directe, aquesta cadena de televisió solament la poden captar Rubí i els pobles que l'envolten. Aquesta cadena informa de les novetats que están passant a Rubí.
La única cadena de televisió a Rubí és: Canal Rubí. Situada a la plaça Pere Aguilera, 1. L'activitat de la cadena va començar a l'any 2001. Les tarifes són económiques. Les 24 hores está en funcionament i 5 hores en directe, aquesta cadena de televisió solament la poden captar Rubí i els pobles que l'envolten. Aquesta cadena informa de les novetats que están passant a Rubí.
dilluns, 13 d’abril del 2009
Eix cronológic de la televisió
1884 — El estudiante alemán Paul Nipkow diseña y patenta el que es considerado como primer aparato de televisión de la historia: el disco de Nipkow
1897 — Karl Ferdinand Braun construye el primer tubo catódico.
1900 — Perskyi acuña la palabra “televisión” en la Exposición Universal de París.
1911 — Rosing y Zworykin crean un sistema de televisión, con imágenes muy crudas y sin movimiento.
1927 — Philo Farnsworth realiza en San Francisco la primera demostración pública de su disector de imagen, un sistema similar al iconoscopio.
1927 — John Logie Baird transmite una señal 438 millas a través de una línea de teléfono entre Londres y Glasgow.
1928 — Baird Television Development Company consigue la primera señal de televisión transatlántica entre Londres y Nueva York.
1929 — BBC transmite imágenes de 30 líneas formadas mecánicamente.
1932 — Vendidos en Inglaterra 10.000 receptores de televisión con disco Nipkow de 30 líneas.
1937 — Marconi-EMI comercializan un sistema de 405 líneas totalmente eléctrico.
1956 — La casa norteamericana AMPEX diseña el primer magnetoscopio, el cuadruplex.
1985 — Sony desarrolla el sistema de grabación betacam. Ampex desarrolla el ADO Ampex Digital Óptica el primer efectos digitales.
1980 /1982 — Desarrollo de conversores de normas y de croma-keys digitales.
1985 — Primer magnetoscopio digital en formato D1 realizado por Ampex y Sony. Se desarrollan los efectos digitales (DVE).
1995 — Se aprueban las normativas para las emisiones digitales, por satélite la DVB-S, por cable la DVB-C basadas en la compresión MPEG-2.
1997 — Nacen las plataformas digitales por satélite. Se aprueba la norma DVB-T para la televisión digital terrestre. En EEUU se aprueba la ATSC (Advanced Television System Committee) para la transmisión de televisión digital terrestre.
1897 — Karl Ferdinand Braun construye el primer tubo catódico.
1900 — Perskyi acuña la palabra “televisión” en la Exposición Universal de París.
1911 — Rosing y Zworykin crean un sistema de televisión, con imágenes muy crudas y sin movimiento.
1927 — Philo Farnsworth realiza en San Francisco la primera demostración pública de su disector de imagen, un sistema similar al iconoscopio.
1927 — John Logie Baird transmite una señal 438 millas a través de una línea de teléfono entre Londres y Glasgow.
1928 — Baird Television Development Company consigue la primera señal de televisión transatlántica entre Londres y Nueva York.
1929 — BBC transmite imágenes de 30 líneas formadas mecánicamente.
1932 — Vendidos en Inglaterra 10.000 receptores de televisión con disco Nipkow de 30 líneas.
1937 — Marconi-EMI comercializan un sistema de 405 líneas totalmente eléctrico.
1956 — La casa norteamericana AMPEX diseña el primer magnetoscopio, el cuadruplex.
1985 — Sony desarrolla el sistema de grabación betacam. Ampex desarrolla el ADO Ampex Digital Óptica el primer efectos digitales.
1980 /1982 — Desarrollo de conversores de normas y de croma-keys digitales.
1985 — Primer magnetoscopio digital en formato D1 realizado por Ampex y Sony. Se desarrollan los efectos digitales (DVE).
1995 — Se aprueban las normativas para las emisiones digitales, por satélite la DVB-S, por cable la DVB-C basadas en la compresión MPEG-2.
1997 — Nacen las plataformas digitales por satélite. Se aprueba la norma DVB-T para la televisión digital terrestre. En EEUU se aprueba la ATSC (Advanced Television System Committee) para la transmisión de televisión digital terrestre.
dissabte, 4 d’abril del 2009
Definició
DEFINICIÓ DEL SEGÜENTS CONCEPTES:
CAMERA DE VÍDEO: La càmera de vídeo és un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals elèctriques, en la majoria dels casos a senyal de vídeo, també coneguda com a senyal de televisió. En altres paraules, una càmera de vídeo és un transductor òptic.
RECEPTOR DE TELEVISIÓ: Accepta el senyal provinent del sistema de transmissió i la transforma de tal manera que pugui ser manipulada pel dispositiu de destí. Per exemple,un mòdem captaria el senyal analògic de la xarxa o línia de transmissió i la convertiria en una cadena de bits.
EL SO A LA TELEVISIÓ: El so en televisió era en els seus inicis monoaural (d'un sol canal) havent de diferenciar cada so pel seu volum, to i qualitat o timbre. Això incrementava l'efecte de reverberació i feia que l'oïda exigís un rang de freqüències més ampli que els sistemes estèreo (canal dret i canal esquerre diferenciats).
LA TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE: Televisió Digital Terrestre o TDT és l'aplicació de les noves tecnologies del mitjà digital a la transmissió de continguts a través d'una antena convencional (aèria).
CAMERA DE VÍDEO: La càmera de vídeo és un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals elèctriques, en la majoria dels casos a senyal de vídeo, també coneguda com a senyal de televisió. En altres paraules, una càmera de vídeo és un transductor òptic.
RECEPTOR DE TELEVISIÓ: Accepta el senyal provinent del sistema de transmissió i la transforma de tal manera que pugui ser manipulada pel dispositiu de destí. Per exemple,un mòdem captaria el senyal analògic de la xarxa o línia de transmissió i la convertiria en una cadena de bits.
EL SO A LA TELEVISIÓ: El so en televisió era en els seus inicis monoaural (d'un sol canal) havent de diferenciar cada so pel seu volum, to i qualitat o timbre. Això incrementava l'efecte de reverberació i feia que l'oïda exigís un rang de freqüències més ampli que els sistemes estèreo (canal dret i canal esquerre diferenciats).
LA TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE: Televisió Digital Terrestre o TDT és l'aplicació de les noves tecnologies del mitjà digital a la transmissió de continguts a través d'una antena convencional (aèria).
dimarts, 17 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
